Com cada dissabte al dematí, després d'esmorzar, anava amb bicicleta fins al parc, on trobava una forta inspiració per escriure les meves cançons. Mentrestant anava pedalejant carrer amunt, saludava a tots els veïns del barri, però aquell, ja era el segon dissabte que ell no era al jardí, encenent un foc on s'encalentia mentrestant acaronava els seus gatets.

Ja no se'l veia. Vaig parar davant casa seva. Hi havia una reixa de filferros, que permetia veure el jardí i la casa. Es veia tot tan buit, mal cuidat, abandonat... feia una mica de fastig.

La bústia era plena de revistes i de factures. Vaig pensar que hauria d'entrar per dur - lis, però quan vaig pressionar el maneguet de la porta per entrar, vaig veure aquell gat. Estava totalment petrificat, al davant del munt de terra i cendres a on ell hi solia encendre la foguera, a on deien que hi havia enterrat el seu únic fill i la seva dona. Mentrestant pensava tot això, mirava el gat, immòbil... era impressionant, no es movia gens. Poc a poc, vaig veure com més gats s'acostaven allà, envoltant la foguera, com si esperessin algú. Encara que sembli increïble, tots els gats semblaven tenir una expressió trista i a la vegada una mica desafiant. Tot allò era tan estrany...

De cop, aquell primer gat, començà a miolar. Semblava mol trist, com si plorés... Em vaig espantar. Vaig pensar que tot allò: tots els felins, les seves postures, els seus gests, els seus plors... tot era producte de la por, que circulava pel meu cos en forma de calfreds. Vaig deixar les factures i les revistes davant la porta, vaig tocar dos cops i sense esperar resposta, vaig esprintar amb la bicicleta carrer amunt, fins arribar al parc.

El temps m'havia passat volant. Al parc no hi havia ningú, ja que era gairebé hora de dinar. El pànic encara era dintre meu. Vaig seure sobre un gronxador i mentre el fort vent descambuixava els meus cabells, em mirava la bicicleta... llavors, ho vaig entendre tot. Sense tenir ganes, ni tampoc temps per compondre la cançó, vaig baixar fins arribar al seu jardí, fent un fort soroll causat per la frenada.

Es clar que no hi era. No hi era ara, ni el dissabte anterior. No hi era, ni hi torneria a ser, perquè el senyor Miquel, era mort.